Què veus? T'havies fixat mai amb aquell arbre del parc? Amb aquella petita finestra de la casa del davant? Amb la gent que s'arriben a seure en el banc de la cantonada? Amb la quantitat d'ocells que arriben aturar-se en els fils de la llum que travessen el carrer?
Quantes coses deixem que ens passin per davant... i nosaltres sense donar-hi importància!
Certament, passem per la vida com encegats per la pressa i per la immediatesa de les coses. Ens passem el dia corrent per no atrapar res i, arribat el vespre, hem estat incapaços de fruir de totes aquestes petites coses que tant encertadament has comentat. Ja no sé pas si ets millor fent fotos o escrivint. M´agraden les dues facetes. Felicitats!
ResponEliminaMolt i molt maca. Si sovint passem per davant de coses i llocs i no ens adonem de del que ens envolta. Una abraçada
ResponEliminaHola Anna, quina foto més espatarrant. No hi hagués posat mai una ombra tan dura al mig d'una fulla. Quina força que li dona! Només puc dir que Chapeau!
ResponElimina