Un cop acabat el revelat de la foto se m'ha posat la pell de gallina, per la meva ment han passat mil i un records. La boira, els arbres, la llum...
El què estic segura de tot el què m'ha passat pel cap és que no podem deixar d'aprofitar cada instant que se'ns presenta!
Disfruteu, viviu sense prejudicis, estimeu, no us faci vergonyar dir: t'estimo, perquè totes les persones necessitem que ens estimin i que ens ho diguin!
és xulíssima Anna!! Em recorda a una imatge que vaig treure fa uns dies, on des d'allà on era observava la boira des de dalt i vaig tenir una sensació genial, de volar, de flotar...
ResponEliminaS'ha de disfrutar, sens dubte!!! Una abraçada!
Hola Anna!
ResponEliminaA mi en transmet trenquilitat i pau...
S'ha de disfrutar cada minut com si fos l'últim de les nostres vides.
Una forta abraçada.
A mi em transmet molta serenitat! M'encanta!
ResponEliminaSens dubte, totalment d'acord! Viure cada segon pq no sabem mai quin serà l'ultim! Disfrutar de cada moment! Estimar sense perjudicis i SOMRIURE malgrat les adversitats que ens planteja la vida. Son els meus "to do" per l'any vinent.
Una abraçada inmensa bonica!
em suggereix moltes coses...
ResponElimina-una abraçada a l'hivern, càlida i agradable quan a fora el vent apreta...
-una mirada serena que ens obra horitzons...
-una copa de vi on es barreja l'amor i la melancolia....
-un repós quiet, tranquil i solitari...
-Un petó humit o un somriure plàcid de quan t'en vas a dormir...
Pto!
Doncs em transmet això : ....Bellmunt és el millor lloc de la comarca sencera!
ResponElimina...i de la ma d'una bona fotografa com tu, el resultat é molt encisador!
Enhorabona!
Records de força moments com aquest, però tu els has immortalitzat fantàsticament.
ResponEliminaNo puc recordar quantes vegades he vist la mateixa imatge al natural i haig d´admetre que has estat capaç de captar la barreja de soledat, serenor i pau que quasi sempre em transmet.
ResponEliminaSota la boira,en silenci, hi ha algú que encara no conec i que encara no em coneix, esperant per trobar-nos.
Volia agrair de tot cor tots els vostres comentaris, frases poètiques... m'han encantat!
ResponEliminaSou fantàstics! Estic molt contenta! MOLTES GRÀCIES!
;-)
Poques paraules per una gran reflexió, que em porta a pensar que en aquests temps de crisi que vivim, ni banquers ni especuladors quan ens ho hauran pres tot, no ens hauran pogut prendre les emocions ni l'emoció de sentir-nos estimats.
ResponEliminaAnna, esa foto es muy buena, como excelente es el texto con que la acompañas. ¿O es la foto la que acompaña al texto? En cualquier caso una entrada para disfrutar.
ResponEliminaUn saludo
Te invito a ver mi nuevo blog!
ResponEliminahttp://santiagobasallo.blogspot.com/
Ahora acabo de llenar yo mi blog con fotografías en la que la protagonista era la niebla. Como nos gusta jugar con ella. Tiene una luz y unos difuminados naturales que dan mucho juego. Gran imagen.
ResponEliminaSaludos.
Anna, transmet bellesa, natura, un moment ùnic que tu has plasmat molt i molt bé. El text una gran veritat, et felicito!!!
ResponElimina